Cada nen que viu o passa per Catalunya té dret a un metge i un professor. El metge és gairebé sempre bo, molt bo o un geni. El professor és gairebé sempre un desastre i forma part d’un sistema fallit, podrit, i amb el sindicat més destructiu i contrari als interessos de la Humanitat, que respon al nom d’Ustec. Les demostracions, queixes i reivindicacions dels mestres de Catalunya, la mena de coses que diuen, i la mena de coses que fan, són la causa de la decadència de la societat catalana i de diverses generacions de catalans de pitjor qualitat.

Són mestres ideològics, d’una ideologia que sempre ha destruït les ànimes i les comunitats allà on ha imperat. Una ideologia que només ha dut a la misèria i a la mort. És així com eduquen els nostres fills, tornant-los uns ignorants i uns penjats. Uns dropos, uns babaus. Carn de rua del Barça, de concert propalestina, del sexe com a construcció social. Són mestres sense capacitat per imposar l’ordre, amb la mala llet del ressentiment com la font d’on brollen llurs ensenyances devastadores. Sempre vestits horriblement, donant un penós exemple als alumnes que se suposa que han d’acompanyar.

No hi ha consol per als nens catalans en un sistema educatiu que no ha sabut fer-se càrrec de la seva era i donar una resposta higienitzada. L’escola concertada és millor, però no gaire millor, i l’adoctrinament també substitueix el coneixement, i la propaganda lleva hores al pensament crític, a l’ortografia, a la ciència. És una calamitat, és una........

© Diari de Girona