Míriam Nogueras va proposar ahir la «via Starmer» a Pedro Sánchez: que dimitís i proposés un altre president del seu partit. Míriam Nogueras és molt poc intel·ligent i aquesta és la seva principal característica. Ni que fos carnissera, ni que sigui independentista. El que la identifica, el que la fa singular, especial, reconeixible, és la seva manca d’intel·ligència i d’audàcia política. Ella i el seu partit són una mateixa línia que lentament condueix a l’extinció.

El primer que cal dir, i que no va ser de cap manera culpa de la senyora Nogueras, és que aquesta idea del «pas al costat» —quin sintagma!— ha estat sempre funesta per a Convergència. La degradació i escarni a què van sotmetre el president Pujol pels casos de corrupció va ser una demostració de baixesa personal i política dels qui ho feren, amb el president Mas al capdavant, i una molt desgraciada jugada política, de pèssimes conseqüències per al partit. Mas va cometre el mateix error amb la seva presidència —en una demostració que, més que mala persona, és igual de mancat que la Míriam— i Carles Puigdemont va arribar al poder i va ser el principi del final del gran somni del president Pujol, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra.

Quan un partit té un cas de corrupció no ha de fer res. Ha d’obrir el paraigua i procurar no empitjorar les........

© Diari de Girona