Una riuada de marroquins caminant per Ceuta durant el divendres. / Reduan Dris

El meu avi Pere, que va néixer l’any 1908, no va anar a Cuba, però sí a Ceuta. M’ho va explicar quan jo era petit. El meu avi va fer la «mili» a Ceuta i un cop allí, com que era un pagès il·lustrat, li van encomanar fer un xic d’intendència, tenir cura del galliner i de l’hort. Segons em va dir, no va tenir mal record d’aquest episodi de la seva vida, que va ser anterior a la seva participació en la Guerra Civil, on les va passar molt més magres: va caure presoner a la batalla de l’Ebre i posteriorment va estar reclòs una bona temporada en un camp de presoners a Extremadura.

De petit jo sempre demanava al meu avi que ens expliqués coses de la seva infantesa i joventut i, fins i tot, batalles de la guerra. Ell, amb afecte, m’oferia petits relats sobre com anava a l’escola, com acompanyava al........

© Diari de Girona