Diumenge va haver-hi dues eleccions, però una -la d’Hongria- va engolir tota l’atenció mediàtica. La derrota del primer ministre hongarès Viktor Orbán (que sumava 20 anys comandant la política del seu país i 16 anys de forma consecutiva) per part d’un jove exmembre de la seva formació va obrir tots els telenotícies i es va endur la primera plana dels diaris.

La derrota d’Orbán ha estat especialment celebrada per la majoria dels països membres de la Unió Europea i, en particular, de la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen. Ha estat així perquè Orbán representava els interessos de Putin i Trump i, per tant, era com un cavall de Troia que maldava dins de les institucions comunitàries. Per això tots els mitjans de comunicació continentals han celebrat la contundent victòria de Peter Magyar, també conservador i exmembre del Fidesz, que ningú sap massa bé qui és ni què farà. En el fons, Magyar és com una espècia d’ou Kinder, ningú sap el que hi ha dintre, però tothom l’ha comprat amb les millors expectatives i un xic d’eufòria.

Però jo no vull pas parlar de les eleccions hongareses, sinó les celebrades el mateix diumenge al Perú per escollir 130 diputats del Congrés, 90........

© Diari de Girona