El futur és ara. No hem d’esperar passivament perquè les generacions futures puguin fruir d’un món millor. Aquest millor món l’hem d’anar construint des d’ara mateix. No hem d’ignorar que tots tenim un temps curt i limitat i que el privilegi de la vida és passatger i provisional. Això ens ha de moure cap al compromís ètic d’interrelacionar-nos i col·laborar per fer una societat més facilitadora de la vida i d’unes relacions més amables, sinceres i positives.

En el camí ple d’incerteses, interrogants i temors que, necessàriament, fem cap el demà, sovint ens perdem en proclames de progrés tecnològic i creixement econòmic, oblidant que el vertader avenç d’una societat no es mesura per la velocitat dels seus canvis i l’increment de la riquesa, sinó per la seva capacitat d’incloure a tothom en aquest trajecte. El futur no pot ser un destí reservat únicament per a uns pocs privilegiats, sinó que ha de ser l’espai on la dignitat de cada persona, sense excepcions, trobi el seu reconeixement i la seva plenitud.

Massa sovint, observem com les decisions que marquen el rumb dels temps que han de venir es prenen en despatxos allunyats de la realitat quotidiana, sota un cert obscurantisme que ignora les necessitats de la gent del carrer i els problemes del dia a dia. El ciutadà, com una petita formigueta enmig d’un món cada vegada més complex i tecnificat, contempla amb recel com es basteixen estructures que, lluny de servir al bé comú, semblen dissenyades per perpetuar desigualtats injustificades. Si el progrés només serveix per eixamplar la bretxa entre els qui ho tenen tot i els qui lluiten per la supervivència, aleshores no estem davant d’un avenç, sinó d’un retrocés moral profund, que no pot acabar bé.

La construcció d’una societat més justa i solidària requereix que posem l’ésser humà al centre de qualsevol projecte de futur. No podem permetre que les noves oportunitats esdevinguin tanques que separin encara més la família humana. Cal que les administracions i les institucions treballin amb una mirada neta, desinteressada i honesta, garantint que ningú quedi enrere en aquest pelegrinatge col·lectiu. La cooperació, la solidaritat i l’equitat han de ser les eines que substitueixin la competitivitat voraç i l’individualisme que ens aïlla.

En definitiva, el futur és una responsabilitat compartida que hem de bastir amb generositat. Un demà que no sigui per a tots no serà un futur digne de ser viscut, sinó un fracàs de la nostra humanitat. I no podem esperar que això ens baixi del cel, com el manà, ni que cap heroi o salvador de torn ens ho regali. I davant dels problemes hem de buscar solucions i no excuses. Hem de treballar il·lusionadament, tots, per fer possible aquest món millor on la pau i la justícia social no siguin només paraules buides, o desitjos benintencionats, sinó una realitat tangible per a cadascun dels ciutadans. Som-hi, que el futur ens pertany a tots.

© Diari de Girona