Escric aquestes ratlles des d’Andalusia. Uns dies al sud d’Espanya serveixen per a fer-se una idea de com aniran les eleccions autonòmiques d’aquí a unes setmanes. Serà una pugna entre l’actual president de la Junta i l’exvicepresidenta del govern espanyol. Per cert, en uns dies de processons Moreno Bonilla va triar Màlaga, mentre Maria Jesús Montero es decantà per Jaén i Granada. La Setmana Santa també ha servit perquè les esquerres fessin les paus i els de Podemos s’afegissin a la llista que encapçala el líder d’Izquierda Unida, Antonio Maíllo, la qual cosa pot revifar les perspectives electorals d’un espai dividit.

La pregunta que tothom es fa no ofereix dubtes: assolirà Moreno Bonilla la majoria absoluta de la qual ara mateix disposa o bé haurà de sotmetre’s als capricis d’un Vox que no travessa el seu millor moment, després d’una bona colla d’expulsions i desercions d’alguns militants històrics?

El president al llarg d’aquestes darreres dates ha superat el seu pitjor moment, que fou quan el sistema de salut andalús va fallar estrepitosament en el programa del sistema de cribratge de càncer de mama. Aquell error semblava que podria fer trontollar les expectatives electorals del PP, però dos incidents importants com foren l’accident de dos trens a Adamuz (Còrdova) amb 46 morts i les inundacions del febrer, arran de la borrasca Leonardo, serviren per a potenciar la figura de Juanma Moreno.

En el cas de l’accident ferroviari en tot moment cercà l’entesa amb l’administració de l’estat, sense fer cap mena de retret. Ell és conscient que Andalusia sociològicament és d’esquerres i que molts dels seus votants procedeixen del PSA-PSOE, pel que era necessari establir ponts del diàleg amb totes les administracions per tal d’aparèixer com un líder molt allunyat dels continus enfrontaments que existeixen a Madrid entre els dos grans partits d’abast estatal. D’altra banda, en les inundacions del mes de febrer en tot moment va capitanejar les emergències. Fou capaç d’evacuar tot el poble de Grazalema, sense cap mena d’incidents. Un total d’11.000 persones foren desplaçades de les seves llars i en moments d’alarma no és fàcil tenir el suport generalitzat dels ciutadans. I també ho va assolir amb el màxim consens de totes les institucions, sense cap mena de retret envers els seus oponents polítics.

Tanmateix, li juga a favor els continus ajuts de la UE al sector de l’olivera i el subsidi agrari que mantenen els treballadors eventuals del camp, més conegut com el PER o PFEA. Aquests programes venen ja de l’època de Felipe González i el PP els ha mantingut, sense investigar el munt d’abusos que es fan en les zones rurals i que en definitiva paguen tots els espanyols amb els seus impostos.

D’altra banda, des de la Junta no s’estalvien esforços en divulgar l’acció de govern. Les campanyes de propaganda són exageradíssimes i la televisió autonòmica s’ha convertit en una eina al servei total del govern i del seu president.

Enfront d’aquest panorama no ho té fàcil Maria Jesús Montero, que s’ha dedicat a la vicepresidència espanyola, tot allunyant-se de les grans problemàtiques que avui pateix Andalusia. Se la veu com una paracaigudista que ve a cobrir una missió que no és altra que la d’aconseguir que el PP no tingui majoria absoluta. En molts sectors de la societat se la vehicula als pitjors moments del PSOE quan fou molt castigat a les urnes pels casos de corrupció. I això se li recordarà en campanya. I no només això, sinó que des del bàndol conservador ja l’associen amb Puigdemont, l’amnistia i com una política que pica l’ullet a l’independentisme. I això és molt difícil de combatre davant la maquinària popular que divulgarà moltes mitges mentides com les del finançament, per tal de lesionar els seus interessos.

De tots és sabut que el gran enemic del PP és Pedro Sánchez, al qual li diuen de tot cada matí tots els dirigents del carrer Gènova. I Montero no es podrà aïllar de l’etiqueta de sanchista que servirà per a amagar dèficits de Moreno Bonilla en temes com l’assistència social –la gent gran ha d’esperar 400 dies perquè se’ls assigni una residència–, la sanitat o l’educació.

Veurem què passa en campanya i si el «no a la guerra» mobilitza sectors que se situen a l’abstenció, però tot fa pensar que mentre el PSOE es conformarà amb una trentena d’escons, Moreno voldrà arribar als 55. Al llarg de dècades els socialistes tenien Andalusia com a gran nínxol de vots, però des que Felipe González es fotografia sovint amb Moreno Bonilla això ja ha passat a la història.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona