Durant dècades la guerra moderna s’ha associat a una idea senzilla: qui disposava de més soldats, més armes, més avions i més territori acabava imposant-se. Però aquesta equació està canviant. Com explica Thomas L. Friedman, en un article publicat recentment al diari The New York Times, les guerres actuals mostren una nova relació de forces en què els petits poden actuar com els grans: actors amb molts menys recursos tenen la capacitat de causar danys enormes gràcies a armes de precisió, informació, drons i tecnologies relativament barates. Això modifica també què significa guanyar una guerra. Per a una gran potència, l’objectiu acostuma a ser derrotar l’adversari, ocupar el territori i acabar el conflicte; per a un actor més petit, en canvi, pot ser suficient amb resistir i sobreviure mentre creix el malestar a l’opinió pública de l’adversari. Aquesta transformació explica per què els estats petits i fins i tot les milícies tenen avui una capacitat d’acció que abans era impensable. Ucraïna n’és probablement l’exemple més clar: sense disposar d’una marina comparable a la........

© Diari de Girona