Hi ha imatges que, sense necessitat de gaire text, ens obliguen a reflexionar. Una plaça plena de milers de persones celebrant un triomf esportiu i, al costat, una altra convocatòria amb una assistència molt més reduïda per defensar els nostres boscos i el nostre territori.

No crec que aquesta comparació hagi de servir per criticar el futbol. Ben al contrari. L’esport és capaç de despertar emocions, orgull de pertinença i un sentiment d’unitat que sovint trobem a faltar en altres àmbits de la societat. I això és positiu.

La pregunta és una altra. Per què ens costa tant unir-nos amb la mateixa força quan el que està en joc és el nostre futur?

Aquest estiu, les flames han tornat a recordar-nos la nostra fragilitat. Els greus incendis que........

© Diari de Girona