Hi ha una alegria que no s’imposa amb soroll ni depèn de les circumstàncies. És una alegria fonda, sostinguda, que travessa les estacions de la vida i es manté fins i tot enmig de la incertesa. Quan l’Església entra en el temps pasqual, aquesta certesa es fa visible: la fe cristiana no s’aguanta en un record del passat, sinó en una presència viva que acompanya i sosté. Crist no és algú que va ser i ja no hi és. Crist viu, i això ho canvia tot.

La celebració de la Resurrecció no és una data més del calendari litúrgic. És el centre de la fe. Si aquest nucli falla, tot s’esfondra. Sant Pau ho va dir sense embuts: sense la Resurrecció, la predicació és buida i la fe, vana. Però si Crist ha vençut la mort, la vida adquireix un horitzó nou que cap fracàs pot anul·lar, i s’obre una esperança que no depèn de les circumstàncies.

Aquesta convicció s’expressa en la celebració nocturna que obre la Pasqua. Enmig de la foscor, un foc nou encén una llum que es transmet fins a il·luminar tota l’assemblea. No és només un símbol, sinó una proclamació: la llum ha vençut la nit. El ciri pasqual recorda que el temps i la història són a les mans d’un Déu que ha vençut la mort i continua present enmig del seu poble.

La Pasqua no es redueix a una nit extraordinària. És un temps que s’estén durant cinquanta dies, com una invitació a aprofundir en el misteri. Les lectures parlen d’encontres amb el Ressuscitat, de pors vençudes, de portes que s’obren i de camins que es reprenen. És el camí d’una fe que passa de la incredulitat a la confiança.

Tot això arrela en una història antiga. El pas de la mort a la vida beu de la memòria d’Israel, alliberat de l’esclavatge. En Jesús, aquesta promesa arriba a plenitud: ell obre un pas definitiu, trencant el lligam del pecat i la mort, i oferint una llibertat que transforma el cor humà.

Per això, la fe pasqual no és evasió ni ingenuïtat. És memòria, esperança i compromís. Mira enrere, mira endavant i viu el present amb responsabilitat. Creure en la Resurrecció és acollir una vida nova i viure per als altres, amb gestos concrets de caritat i fidelitat quotidiana.

En un temps marcat pel desencís i la fatiga, la Pasqua continua sent una notícia necessària. Afirma que la mort no té l’última paraula i que el mal no és invencible. Aquesta és l’alegria que sosté el camí dels cristians, discreta però ferma, i capaç d’il·luminar fins i tot les situacions més fosques de la vida humana, perquè —com diu l’Escriptura— «per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Lc 24,5).

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona