Que vivim en un món en tensió permanent no és cap sensació, sinó una certesa. Passa des de fa molts anys, però es podria dir que la pandèmia ens va fer conscient que les distopies eren el present i des d’aleshores hem normalitzat els girs de guió tremendistes amb una naturalitat desarmant. Des del 2020 ha passat de tot, però com que sempre acaba sortint el sol, d’alguna manera hem acceptat que hem de conviure amb l’enrariment. Ara mateix, per exemple, la transitorietat marca bona part dels nostres fronts. Una........

© Diari de Girona