A vegades, visc una dissociació entre el que voldria ser i el que soc. M’agradaria ser valenta i dedicar-me a un projecte humanitari en algun país llunyà que ho necessités, però la meva realitat és que gaudeixo de la meva feina i de la meva condició d’assalariada. A més, només sortir de Mallorca, ja m’enyoro. Voldria ser una dona sofisticada, que porta talons i no surt de casa sense l’eyeliner, però soc d’aquelles que no es traurien el xandall de sobre. Només m’atura el desig de no traumatitzar els meus fills.

Darrerament, les meves contradiccions van esvalotades per culpa de l’experiència de viatjar. Així, en general. Abans, m’agradava agafar un avió i desaparèixer durant setmanes. Una agència m’orientava en les qüestions bàsiques i jo reservava aquí i allà. Em vacunava,........

© Diari de Girona