Cada cop hi ha més iniciatives destinades a recollir deixalles que deixen els incívics als llocs més insospitats. Els serveis municipals que paguem entre tots es veuen impossibilitats d’arribar per tot. Els boscos, els marges i alguns racons estan plens de trastos i objectes abandonats. Jo en conec dues, però n’hi ha moltes més. A Cassà de la Selva la gent de CassaNet surt regularment a aplegar deixalles, a recollir la merda dels altres i escampar missatges per les xarxes socials per a avergonyir als incívics. En una ocasió van fer una recollida de burilles i en van aconseguir cap a quinze mil. Al meu poble de Caldes, un cop l’any la Colla Excursionista, amb el suport de l’Ajuntament, organitza el que en diuen la Butineteja. Una convocatòria ciutadana per a netejar llocs deixats que acaba amb una botifarrada. En aquesta edició els ha cridat l’atenció de com està de sembrat de llaunes el camí que uneix el casc amb una urbanització. Resulta evident que hi ha qui els agrada llençar les llaunes per la finestra del cotxe. Els voluntaris van constatar que pràcticament cap llauna és de refrescos. Van entendre els seus gustos: majoritàriament són de begudes energètiques o de cervesa. Un es pregunta què pensa el que té aquest comportament i la primera temptació és pensar que no pensa, que no té res al cap. Però sí que deu pensar. Deu creure que ell és un pobre desgraciat sense cap importància, sense cap autoestima, sense cap valor. Vivim en una societat complexa i de la mateixa manera que tenim gent de totes les edats i condicions amb un comportament exemplar i amb un gran sentit de la ciutadania, hem d’acceptar que entre nosaltres pul·lulen troglodites que no mereixen el qualificatiu de ciutadà. De tant en tant, els ajuntaments fan campanyes inútils de sensibilització perquè no es deixin les tifarades de gossos pel carrer. No en soc partidari, en primer lloc perquè qui fa això no en té, de sensibilitat, i sap perfectament el que fa. L’única solució és la multa, seguit d’uns funcionaris que no els deixin viure fins que l’hagi pagada. Com és possible que es facin abocaments al bosc, a més distància i complexitat que una simple visita a la deixalleria? L’única explicació possible és que conviuen amb nosaltres una colla de troglodites que (disculpeu l’expressió popular si esteu esmorzant) on caguen deixen la merda. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona