Recordo els estols de mainada voleiant per la meva estimada rambla de Caldes quan venia l’estiu. Aquell temps vivíem les vacances al carrer. Entràvem a casa per dinar, berenar i sopar i la vida era a l’exterior. Eren temps de pantalons curts i genolls tintats amb mercromina.

Estiu volia dir llibertat i les bicicletes eren elements ideals per a engrandir els nostres dominis. Fèiem barraques al bosc imaginant que construíem castells inexpugnables, paràvem la canya a les basses i rampinyàvem alguna fruita d’arbres prohibits. Ens sentíem segurs i els nostres pares no es preocupaven mentre apareguéssim de tant en tant.........

© Diari de Girona