Viatjar i viure en altres països té un efecte curiós: comences a trobar catalans pertot arreu. O espanyols, si arriba el cas, que quan els dius que ets català reaccionen de maneres molt diferents: a vegades tendra, a vegades defensiva, i d’altres, simplement desconcertants.

En un museu de Ginebra ens creuem amb una família que parla català a crits. Allà on regnava el silenci suís, ells sonaven com un migdia de Festa Major. Els preguntem de quina banda són. «De Barcelona, és clar, d’on si no?», responen amb aquella seguretat que només dona pensar que la capital catalana és el centre de l’univers.

Els nostres millors........

© Diari de Girona