El passat 24 de març 3Cat, a Sense ficció, presentà casos d’abusos sexuals a nens i nenes per part de religiosos. El programa La fugida. Veritats ocultes, dividit en tres parts, «L’encobriment», «La impunitat» i «La germandat», tenia el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català d’Empreses Culturals. Guillem Sánchez, d’El Periódico, signava la investigació. Caldria felicitar-lo. Els casos que es van explicar van ser els de l’escolapi Josep Blay, col·laborador a la parròquia d’Alella, que abusà de nenes, el de Manuel Sales, abusador de nens al Senegal, i el de Joaquim Calvet, d’un col·legi del Pare Manyanet (un cas tràgic, que desconeixia, perquè el noi abusat s’acabà suïcidant!). Els abusos a nens i nenes no tenen perdó de Déu. «A qui escandalitzi un d’aquests petits, valdria més que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar» (Mc 9, 42). Mai no serà una relliscada (un «desliz») com deia un document amb segell de l’Escola Pia -referit al primer cas- del temps de l’arquebisbe Martínez Sistach. Casos d’un passat que no és avui. L’actual provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Jordi Vilà, que va donar la cara en el reportatge, tot i el perill de trobar-se amb omissions i manefleigs a l’entrevista, ho és només des del 2023.

Sense deixar de demanar que caiguin totes les lleis canòniques i civils sobre els responsables d’abusos, vull deixar dit que conec els escolapis. M’hi vaig educar dels 8 al 16 anys a Olot, vaig ser-ne seminarista,........

© Diari de Girona