No fa gaire, al bell mig de les fires de Girona, ens va deixar en Joan Escuder i Lladó. El doctor Escuder portava el Grup a la sang. En una entrevista publicada en el Diari de Girona l’any 2022, deia que «el GEiEG no és només un club esportiu, és una entitat que fa de tot: teatre, cultura, excursionisme, sardanes… el Grup ha fet de tot durant més d’un segle. Jo també he fet de tot. I el meu pare també hi havia fet de tot. Per tant, el GEiEG és casa meva».

Un cop més l’artista i amic, Enric Ansesa Gironella va ser l’encarregat de donar-me la mala notícia. En Joan era germà de l’inclassificable Damià Escuder, del qual he parlat a bastament des d’aquesta tribuna, i tots dos eren fills de l’Amor Lladó i d’en Damià Escuder (sènior) conegut pel mal nom d’El Rantell, perquè era un belluguet que no parava mai quiet. Aquesta característica la varen heretar els seus dos fills.

El pare Escuder era un gran amic del meu progenitor, ja abans de la guerra. Sovint es trobaven en el Savoy, en el carrer Nou, per fer timbes del canari. He de dir que tant el meu pare com en Damià (Sr.) eren uns grans jugadors de cartes, el que vol dir que sovint plomaven als seus contrincants i es feien uns diners extres que els anaven molt bé.

El pare Escuder va ser el meu primer client i un dels meus primers mecenes. Recordo que a ell li vaig vendre un quadre de les cases del riu. Tot sovint m’animava i m’encoratjava a perseverar en la pintura i en el món de l’art. Com a responsable que era aquell temps de la........

© Diari de Girona