El documental Trump: An American Dream (Netflix, 2017), recentment emès per una cadena televisiva espanyola, recull fidedignament la trajectòria de Donald Trump en el mercat immobiliari de Nova York, on es va formar entre litigis, fallides i operacions arriscades. Aquell aprenentatge va modelar el seu estil: agosarat, combatiu i orientat al benefici personal. Avui, la seva figura resumeix la lògica del capitalisme contemporani, on el poder polític i el financer es confonen en un mateix mirall. En aquest reflex, Trump continua actuant no tant com un líder d’Estat, sinó com un empresari que ha convertit la presidència en el negoci més rendible de la seva vida. La relació entre poder i riquesa ha estat sempre un segell inconfusible en Donald Trump i en el seu entorn familiar. En el seu univers, una cosa no existeix sense l’altra. Des del despatx oval, aquesta fusió entre política i diners adquireix noves dimensions: governar i prosperar econòmicament semblen, per a l’extravagant Trump, dues cares del mateix negoci.

Segons l’actualització feta per la revista Forbes el setembre de 2015, el president nord-americà posseeix una fortuna estimada en 6.500 milions de dòlars, cosa que suposa un augment de 1.400 milions respecte a l’any anterior. D’aquest total, 867 milions provenen de la venda de tokens de criptomonedes, una mostra de com el magnat ha sabut adaptar el seu model econòmic als nous actius digitals. Aquest increment el manté entre els homes més rics dels Estats Units, malgrat la inestabilitat del mercat immobiliari, el sector on va construir el seu imperi, però que ja no és el seu exclusiu jaciment. En un context global marcat per tensions geopolítiques i transformacions tecnològiques, el patrimoni de Trump simbolitza un nou tipus de riquesa: aquella que combina poder polític, capital digital i una marca personal convertida en corporació.

Bona part de la seva fortuna ja no prové avui del totxo, sinó de la capitalització de la seva imatge. Trump ha aixecat un sistema on el seu nom cotitza més que els seus edificis. La «marca Trump» es lloga, es comercialitza i s’expandeix com a garantia d’exclusivitat. D’aquesta manera, l’avui president ha creat un precedent perillós en la història econòmica dels Estats Units: la utilització del poder polític com a catalitzador de la riquesa personal. Així, l’augment del seu patrimoni respon a una estratègia diversificada. La combinació d’inversions en criptomonedes, la monetització de participacions empresarials, resolucions judicials favorables -entre les quals, la que el va alliberar d’una multa de 517 milions de dòlars per frau civil- i el manteniment d’actius tradicionals d’alt valor configuren una arquitectura financera difícil d’igualar. Trump ja no depèn d’un únic flux d’ingressos, com s’ha dit, sinó d’una xarxa de negocis sustentada en la volatilitat controlada i en una exposició mediàtica constant.

Entre les seves propietats més emblemàtiques destaca Mar-a-Lago, a Palm Beach, el seu quarter general i residència política, que ha generat més de 125 milions de dòlars des dels anys de la seva primera presidència. Aquell mateix període va servir per reforçar vincles econòmics amb empreses petroleres nord-americanes i socis del Golf Pèrsic, on la Trump Organization participa en projectes hotelers i complexos residencials de luxe. Per a l’expresident, la política mai no ha estat un obstacle per als negocis; més aviat, una eina per potenciar-los. Essent així, els seus fills, Donald Trump Jr. i Eric Trump, han pres el relleu en el disseny de nous fronts empresarials. Han apostat per la mineria de bitcoin i la creació de World Liberty Financial, una plataforma que gestiona la criptomoneda USD1, vinculada al dòlar. En paral·lel, actuen com a ambaixadors financers de la família al Golf Pèrsic, tancant acords amb fons sobirans i empreses privades. En aquest mateix escenari regional també apareix Jared Kushner, gendre de Trump, impulsor de megaprojectes relacionats amb la inversió àrab, com la proposta de convertir Gaza en un complex turístic finançat per les monarquies del Golf. Els sona això de Gaza? El mateix Trump ho va anunciar a toc de trompeta.

El model és clar: Trump no necessita construir ni finançar per guanyar. N’hi ha prou amb llicenciar el seu cognom, un actiu tan rendible com qualsevol gratacel. Governs i corporacions paguen milions per associar els seus projectes a un nom que simbolitza poder, luxe i influència. La Casa Blanca, per la seva banda, sempre ha negat l’existència de conflictes d’interès, al·legant que els negocis familiars estan sota el control dels seus fills; però el cert és que el sistema legal dels Estats Units gairebé no posa límits a l’activitat empresarial del president, un buit que Trump ha sabut aprofitar amb pragmatisme. Ves a saber si l’encara no declarada guerra contra l’Iran, però tan veraç, té el negoci com a causa primera, atès que ni la CIA ni el Pentàgon l’han sabut trobar en territori iranià. Tot podria ser.

© Diari de Girona