Ho confesso: anava equivocat. Des d’aquestes pàgines, vaig saludar amb esperança l’elecció de l’Alberto Núñez Feijóo com a president del Partit Popular. Ho vaig fer pensant que un home que venia de la perifèria –Galícia–, parlava en gallec, havia aconseguit el suport de la majoria absoluta dels electors de la seva terra i hi governava des de la moderació, només podia aportar un gir del PP cap a la interiorització de l’estat de les autonomies, la concepció d’aquestes com a estat, el plurilingüisme com a fet natural i la mesura com a norma en el dir i el fer. No ha estat així, al meu entendre, i, per contra, ha estat engolit per la caverna empresarial, política i mediàtica de Madrid. Sí, ho puc dir amb total sinceritat: me l’han canviat.

Puc entendre la seva pressa per arribar a la Moncloa i presidir el Govern d’Espanya assegurant de passada quelcom intrínsec a la democràcia com és l’alternança en la governació d’aquesta. Puc entendre la seva incomoditat amb l’hàbil Isabel Natividad Díaz Ayuso o simplement Isabel Ayuso, com l’anomenen els mitjans de dreta que molt majoritaris són a la capital del Regne. Puc entendre gairebé tot una vegada he passat vint-i-quatre anys per........

© Diari de Girona