Aquesta expressió defineix molt bé el clima dominant i conclusiu mantingut en una reunió de pares de fills amb diferents discapacitats intel·lectuals a la qual vàrem assistir, la meva dona i jo, com a pares d’un fill que pertany a una d’aquestes patologies. «Els ha tocat» és un crit desesperat que expressa la sensació de trobar-se sols davant d’una problemàtica que la societat no acaba d’entendre, com tampoc semblen entendre-la les diferents administracions públiques. Una situació babèlica, críptica i enrevessada que deixa els pares biològics o adoptants, així com els tutors legals, a la intempèrie més absoluta, sense brúixola que indiqui cap a on anar. Excuso de parlar de l’horitzó d’aquests nois i noies quan els pares o tutors deixin aquest món i la persona amb discapacitat es trobi sola. Què serà d’ell o d’ella? Dir-ho així, sota interrogació permanent, ennuega minut a minut; és una desesperació que esgota mentalment i genera una angoixa infinita. «Els ha tocat», pronunciat en aquest cas per una dona i amb subjecte passiu indeterminat, és un clam col·lectiu que condensa dolor, aflicció, amargor, desengany, dol,........

© Diari de Girona