Durant anys, les grans empreses de tecnologia han presentat la intel·ligència artificial (IA) com una eina de progrés per a la humanitat. Han promès que permetrà treballar menys, curar malalties, revolucionar la ciència i fins i tot solucionar la crisi climàtica. Tanmateix, darrere d’aquest relat optimista i humanista s’hi amaga una realitat molt més complexa. Els últims esdeveniments internacionals mostren que la IA ja no és només una tecnologia orientada al benestar o a la innovació, sinó també un instrument de poder econòmic, social, polític i militar.

Una de les alertes més significatives ha vingut del Banc Central Europeu, que ha ordenat reforçar la ciberseguretat davant el risc que models com Mythos puguin revelar vulnerabilitats crítiques en els sistemes financers. Aquesta advertència reflecteix una paradoxa inquietant: la mateixa tecnologia que promet seguretat i eficiència pot, si és mal utilitzada, posar en perill les bases del sistema econòmic mundial. Mentrestant, als Estats Units, empreses com Google, Microsoft, Amazon, Nvidia, OpenAI i xAI han signat acords amb el Pentàgon per posar els seus models a disposició del Departament de Defensa. Aquest pas trenca amb dècades d’intents de les tecnològiques de desvincular-se de la indústria de la guerra. Ara, obertament, cedeixen els seus sistemes d’IA per a usos classificats, consolidant una aliança directa entre el poder militar i el poder digital.

Aquest gir cap al que molts ja anomenen tecnofeixisme no ha sorgit del no-res. Figures com Elon Musk, Sam Altman o Peter Thiel s’han erigit com a nous «filòsofs polítics»........

© Diari de Girona