UAP, no són les sigles de res. Es tracta de quelcom molt més senzill : la paraula PAU escrita al revés. Aquest divendres passat, el Teatre de Lloret de Mar va acollir una de les quatre fases en les que es desenvolupa, a la demarcació de Girona, aquest projecte. Hi han participat 140 alumnes de cinc instituts de Lloret ( Coll i Rodés, Sant Quirze, Rocagrossa, Immaculada Concepció i Institut - Escola -) l’IES Serrallarga de Blanes i l'nstitut de Sils.

Ara mateix, semblaria que el nom, hagi estat inspirat per aquest món tan convuls i violent en el que estem vivint. Doncs no, UAP no és un títol que, encara que resulti tan oportú en aquests moments, hagi sorgit fa quatre dies. Tot va començar fa disset anys quan l’UNICEF va encarregar a la professora de música Mercè Rigau ( llavors a l'ES Montilivi ) una cantata per, d’una banda, treballar i fer palesos els drets socials dels infants i d’una altra, donar-los l’oportunitat de viure experiències creatives com a protagonistes. Per a molts dels joves que han participat en alguna de les edicions del projecte, ha suposat la primera ocasió d’acostar-se a una proposta escènica, a un fet artístic. I, sobretot, a fer-ho en equip i a assumir un compromís col·lectiu.

Amb la complicitat i la implicació d’en Mon Bover, un altre professor amb un llarg recorregut docent i , també, en totes les vessants teatrals, han convertit el projecte UAP en un referent del que hauria de ser una proposta artística, musical, teatral i educativa en l’àmbit de l’alumnat de secundaria. Aquest 2026, a banda de portar el projecte per quart any consecutiu a territori de La Selva, l’han consolidat en altres tres sectors de Girona: Garrotxa ( Olot) Alt Empordà ( Figueres) i Gironès (Girona). Un total de gairebé 1.100 alumnes de diferents centres de secundaria hi han participat. En els assajos i, finalment, en les diferents estrenes i representacions de l’espectacle «IA. L’institut automàtic».

«Veure el darrer dijous un assaig general (...) ja va resultar quelcom emocionant»

«Veure el darrer dijous un assaig general (...) ja va resultar quelcom emocionant»

Veure el darrer dijous un assaig general dels instituts selvatans que hi participen, ja va resultar quelcom emocionant: veu, cant, coreografies... desenvolupats per uns joves entregats a qui la Mercè i en Mon havien contagiat el seu entusiasme i dirigit amb energia i ma esquerra. La llarga feina prèvia de la professora de música del Coll i Rodés, na Celia Tresserras , sobretot amb els vint i dos cantants del cor, havia aplanat el camí.

La trama del muntatge d’enguany no pot ser més actual. Que passaria si en un institut on tot funciona dirigit i manipulat per la IA es fonen els ploms? Si se’n va la llum? El muntatge proposa un grapat de respostes. Respostes que sens dubte hauran meditat tant els alumnes, com els professors, com els creadors de l’espectacle. Preguntes i respostes que ells, amb textos, cançons i accions transformen, damunt l´ escenari , en un espectacle. Un espectacle coral, emotiu , entranyable i pedagògic.

Amb el lideratge dels docents esmentats, el projecte UAP suma, a les comarques gironines, els esforços de molts altres professors de música i/o arts escèniques de diferents centres de secundària. Potser, els alumnes que a partir d’aquesta experiència desenvolupin una carrera artística siguin pocs, però, estic segur que, al cap del temps, tots la guardaran en un lloc preferent de la seva capseta de records escolars.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona