El matí, tot passejant pel tram més bonic del Passeig de Mar de Blanes, se m’acosten dos joves. «Ens podria contestar unes preguntes? Estem fent un treball per l’institut, serà poca estona». «De què va?» « Sobre Ruyra». «Som-hi!». Ens asseiem i mentre un pregunta, l’altre grava amb el mòbil. «Si hi posem imatges ens puntuaran millor».

«Ha llegit alguna cosa de Ruyra?». «Unes quantes: Pinya de Rosa, Jacobé, Marines i boscatges, En Garet de l’Enramada... de fet, fa temps vaig llegir les Obres Completes». «Coneix la Ruta Ruyra?» «Sí, els blanencs de la meva edat la coneixem des de joves, des d’abans que l’Ajuntament en fes una senyalització específica». «Què li sembla la Ruta Ruyra?» «Suposo que està bé, no l’he fet mai d’una manera sistemàtica ja que conec de primera mà els paratges per on va transitar la vida i l’obra del mestre. I vosaltres, sabeu qui és el frare dels ocellets?» «Un sant?» «No exactament. És Fra Sadurní de Cruïlles, un personatge de Les coses benignes. Vivia al Convent de Blanes, tenia tuberculosi i es banyava nu a la punta de Santa Anna. Sabeu on és el convent?» «Sí, allà dalt, aquella casa blanca, no?» (assenyalen la finca Carreras). «No, és l’edifici del costat, el de pedres brunes i antigues a la punta del turonet». «Ah... bé ... gràcies». He transcrit la conversa en català, tot i que només el parlaven quan jo els responia en aquesta llengua. Malgrat el seu interès per Joaquim Ruyra em va semblar escàs, segurament els posaran una bona nota pel treball. «Amb imatges ens puntuaran més alt».

A la tarda, al Teatre de Blanes, una més de les conferències que endega l’Aula d’Extensió Universitària. Joaquim Mateu Gasquet, arqueòleg del Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) explica amb senzillesa, coneixement i magnífiques imatges, com els vescomtes de Cabrera van articular a partir del castell de Montsoriu una de les senyories feudals més importants de la Catalunya medieval, des de l’any 1000 fins a finals del segle XIV. I com Blanes es convertí, després, en la capital política i comercial, amb la mirada posada a la Mediterrània i en la conquesta de nous dominis com el Comptat de Mòdica, a Sicília. Si els francesos tinguessin el llegat monumental i històric que van deixar els Cabrera (monestir de Breda, castell de Montsoriu, Palau Vescomtal de Blanes...) o poblets de la bellesa medieval que traspua Osor no pararien d’arribar autocars turístics per gaudir-ne. Aquí en canvi quan pregunten què es pot veure a la Selva, sovint responem: «poca cosa». Quanta ignorància! Sobretot la meva.

A la nit rellegeixo un article de la Llucià Ramis. Es fa ressò d’una enquesta sobre cultura general feta als joves durant el Saló de l’Ensenyament. Alguns diuen que Franco va morir l’any 1400 o potser el 1700. Uns quants no saben quina serralada separa França de Catalunya. D’altres desconeixen qui va ser l’arquitecte de la Sagrada Família. I algun no sap el nom del president de la Generalitat: «Salvador...» l’ajuda l’entrevistador, «Dalí»!, contesta. «No, no rectifica, un altre...Espriu?».

Avui, molts alumnes contesten sense rubor que el 99% del treballs els fan amb IA. L’interès pel coneixement ha deixat de ser prioritari. El que importa és tenir una bona nota en els treballs que presenten. Utilitzen «humanitzadors» que hi posen errades o inclouen algunes paraules pròpies per dissimular. La IA els farà ignorants... això sí, amb bones notes!

intel·ligència artificial

© Diari de Girona