Maria Eugenia Cuenca, el 2006. / DAVID CASTRO

- Veurem algun dia una dona consellera?

- Sí, home. És clar que la veurem algun dia.

- Amb vostè de president?

- Sí! Per què no? Soc tot el contrari d’un misogin.

Així acabava una entrevista que li vaig fer a Jordi Pujol el 13 de març de 1992, dos dies abans de celebrar-se les quartes eleccions catalanes des de la recuperació de la democràcia, i que, com totes les anteriors, guanyaria CiU. Llegit avui, pot semblar prehistòric, però, en realitat, no fa tant. Ja s’havien celebrat tres eleccions catalanes, unes quantes de generals i municipals, i feia sis anys que Espanya havia ingressat a la Unió Europea, però cap dona havia format part dels governs presidits per Jordi Pujol, un fet impensable avui dia. Quan es va publicar aquella entrevista, encara faltaven uns quants mesos per travessar el Rubicó. Caldria esperar al 22 de desembre d’aquell 1992 perquè Pujol es decidís a nomenar la primera dona consellera aprofitant una remodelació del Consell Executiu. L’encarregada de trencar el gel fou Maria Eugènia Cuenca, i en una conselleria gens menor,........

© Diari de Girona