menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

La continuïtat de Quique Cárcel, una presa de pèl

16 0
30.05.2026

A la penúltima jornada de la lliga 2018-19, el Girona jugava una final a Montilivi contra el Llevant. El que perdia, baixava a Segona. Seydou Doumbia, el fitxatge estrella de Quique Cárcel aquell any, va veure el partit des de la llotja, descartat per Eusebio. L’altre jugador que havia de ser la sensació de la temporada, Patrick Roberts, cedit pel City, no va jugar ni un minut. Quan faltaven vint minuts, Eusebio va esgotar l’últim cartutx, donant entrada, com a «revulsiu», a Kevin Soni, un noi que jugava amb el Peralada. Des que va marxar del Girona, Soni, que només té 28 anys, ha jugat als filials de l’Espanyol, Celta i Vila-real, i en equips de Sèrbia, Israel, Romania, Grècia, Turquia, i ara a Bolívia, al Club Deportivo Oriente Petrolero. El Girona va perdre (1-2), i la resta del relat ja és conegut. La història s’ha repetit aquest any. En el Girona, tots els desastres tenen segones parts, o més. Retrocedim al passat 5 de febrer. Amb aquell aire de supèrbia que el caracteritza, Cárcel compareix per dir que està molt content amb el mercat d’hivern, i que Echeverri resoldrà el problema del gol (sabia que només havia marcat sis gols en 72 partits de professional?). La realitat és que t’has jugat la vida en els tres últims partits de lliga sense cap dels tres fitxatges d’hivern a l’equip titular: la cirereta a una trajectòria de Quique Cárcel al Girona, amb molts més fracassos que èxits.

En l’hermètic Girona FC, no se sap on acaba l’allargada mà de Pere Guardiola (i la del City Group) i on comença la del director esportiu Quique Cárcel. Si el Girona fos un club normal, on els fracassos es penalitzen amb destitucions, Cárcel hauria sortit al final de l’exercici 2019-20, el del retorn a Segona A. Però, com he dit a vegades, el Girona actua com un clan familiar, on totes les peces han d’estar sincronitzades. Quin director esportiu amb personalitat acceptaria el paperot que, algunes vegades, li toca exercir a Cárcel? Aquella temporada, el Girona era un club ric per primer cop a la seva història. Amb 29 milions d’euros, disposava del límit........

© Diari de Girona