El tren, una història de desastres
Tren descarrilat a Gelida / JORDI OTIX
«Ara, els viatges en alguns trens de la Renfe, com el Catalunya Exprés, crec que estan en situació de competir amb els de la resta d’Europa». Aquesta frase correspon a un article que el pedagog i escriptor Josep Maria Ministral i Masià va publicar al Diari de Girona el 17 de novembre de 1994. Aquells trens, que havien començat a circular el maig de 1993, unien Girona i Barcelona en una hora i quart! Arribaven puntuals, i eren còmodes i eficients. El bitllet costava 400 pessetes (2,40 euros). Renfe va tenir tres bons presidents entre 1985 i 1995 (Ramon Boixadós, Julián García Valverde i Mercè Sala, amb la qual van entrar en servei els Catalunya Exprés), i es va notar en una substancial millora del ferrocarril. La companyia considerava que Figueres, Girona i Barcelona havien d’estar comunicades cada trenta minuts en hora punta i cada hora les de menor afluència de passatgers. La puntualitat era del 97%.
Trenta anys més tard, hem retrocedit molt més que els crancs. És com si haguéssim tornat a l’època en què la saviesa popular va convertir l’acrònim Renfe en «Rogamos Empujen Nuestros........© Diari de Girona
