Truita amb patates, de primer plat; després, un tall de llom arrebossat i, per postres, una taronja; podia ser aquest el dinar preparat per les nostres mares, llavors que calçàvem xiruques i amb el tren d’Olot ens apropàvem a alguna de les nostres muntanyes. Era el temps, també, de la cançó de muntanya, quan anaven sortint llibrets-cançoners que la censura política de l’època també se’ls mirava malament. Ara i aquí podem recordar Elisard Sala, que ell sol va fer 200 cançons de muntanya.

Venia de molt lluny, l’excursionisme. Aquells anys de la Mancomunitat de Catalunya varen ser memorables: del món de l’excursionisme varen ja sortir-ne excel·lents vocacions de botànics, geòlegs, meteoròlegs, tot de gent que es fixava profundament en el paisatge. La Renaixença Catalana del XIX podia donar una forta........

© Diari de Girona