El tinent coronel Antonio Tejero ha estat beneit per la voluntat de nostresenyor d’acollir-lo el dia que es desempolsaven uns papers, que en cas d’haver-los llegit li haguessin recordat el que no estava disposat a admetre, que la seva esposa, Carmen Díez, tocava de peus a terra, que era més llesta que ell, i que tenia raó quan amb la pena encauada al pit li confessava a la seva amiga Hermínia que el seu pobre marit era un desgraciat, un tonto, que l’havien deixat amb el cul a l’aire, uns paperots que els malfiats recorden que ni hi són tots els que són, ni en són tots els que hi són, i a mi el qualificatiu de tonto em recorda el tonto o idiota útil, una denominació que segons uns se la tragué de la butxaca Lenin per assenyalar amb sorna els qui durant la guerra freda, en manifestacions, pamflets, llibres, feien el caldo gros al comunisme, però per a altres aquest relat és pura invenció, sigui com sigui un........

© Diari de Girona