No hi ha cap dubte: la vida és un garbuix de passat, present i futur, on el passat s’ha guanyat un prestigi com a amfitrió, permet que el visitem quan ens vingui de gust; no així el present, de vida efímera, que acabarà en el museu del passat, ni el futur, que només ens permet que hi traguem el nas acompanyats de la imaginació. En una paraula, som passat gràcies a la memòria que grava la nostra vida, i és aquí on la frase «qui perd la memòria perd la identitat» es vesteix de llarg. Henry Gustav Molaison pateix des de jove crisis severes d’epilèpsia rebels a tot tipus de tractaments mèdics; l’única esperança és una intervenció quirúrgica. El neurocirurgià —l’any 1953, a Hartford, Connecticut— li extirpa el focus responsable de les crisis i també, per desconeixement, penseu que l’especialitat es troba a les beceroles, l’hipocamp de cada hemisferi cerebral, una estructura essencial per a la memòria. Resultat: el pacient es cura de l’epilèpsia, però li queda com a seqüela una amnèsia anterògrada; la memòria no grava el que el dia a dia li ofereix, la seva memòria és una terra erma a partir del dia de la intervenció.

Gràcies a l’hipocamp, els barcelonistes que feren bones miques amb en Johan Cruyff pogueren visitar, deu anys enrere, el dia que es morí qui canvià la història del Barça, explicaven als mitjans què feien quan s’assabentaren de la luctuosa notícia, com se sentiren, què significà per a ells la figura de l’holandès, etcètera, a grans trets, evidentment, perquè la memòria, segons com, es deixa seduir per la imaginació, però en ocasions la memòria és un convidat que ens fa la guitza. Penso en una cosa menys sèria que el futbol, en la política: sembla ser que Pedro Sánchez té la intenció d’esborrar del llistat de grups terroristes de la Unió Europea ETA; si es té en compte que la banda fa anys que ha abandonat les armes i s’ha dissolt, semblaria lògic que ETA figurés en els llibres d’història, però no en un llistat de grups terroristes. Però l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) considera que a hores d’ara encara queden 376 crims d’ETA sense resoldre, que hi ha centenars dels seus membres a la presó o fugats, la majoria amb informació rellevant que podria aclarir molts d’aquells crims; però el que preocupa a l’AVT, coneixen el personatge Pedro Sánchez, és si esborrar ETA de la llista negra és la contrapartida pels vots d’EH Bildu, el braç polític d’ETA, com ha estat el cas de la cessió de la Moncloa a l’Ajuntament de Sant Sebastià del palauet de La Cumbre perquè es converteixi en un centre de memòria democràtica i de condemna al terrorisme d’Estat, i si la cosa grinyola és que hagi estat Arnaldo Otegui, exmembre d’ETA, qui hagi aconseguit l’aquiescència de Pedro Sánchez. Amb altres paraules, ha aconseguit el seu beneplàcit perquè ETA esborri el passat de botxí i adopti el de víctima per sis vots.

El passat 24 de març es complí mig segle del cop militar del general Rafael Videla a l’Argentina, mentre que les xifres de les víctimes de la repressió, entre morts, desapareguts, engarjolats i torturats, nens arrabassats a mares detingudes, són escandaloses, 30 o potser 40.000, però, segons el president Milei, va ser una guerra de l’Estat contra guerrilles i, com en tota guerra, es pogueren cometre excessos, la soldadesca ja se sap, i amb la seva motoserra ha decapitat les estructures institucionals creades per preservar la memòria d’un infaust període. La memòria, per més que se l’enterri, acaba traient una mà.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona