No hi ha cap dubte: la vida és un garbuix de passat, present i futur, on el passat s’ha guanyat un prestigi com a amfitrió, permet que el visitem quan ens vingui de gust; no així el present, de vida efímera, que acabarà en el museu del passat, ni el futur, que només ens permet que hi traguem el nas acompanyats de la imaginació. En una paraula, som passat gràcies a la memòria que grava la nostra vida, i és aquí on la frase «qui perd la memòria perd la identitat» es vesteix de llarg. Henry Gustav Molaison pateix des de jove crisis severes d’epilèpsia rebels a tot tipus de tractaments mèdics; l’única esperança és una intervenció quirúrgica. El neurocirurgià —l’any 1953, a Hartford, Connecticut— li extirpa el focus responsable de les crisis i també, per desconeixement, penseu que l’especialitat es troba a les beceroles, l’hipocamp de cada hemisferi cerebral, una........

© Diari de Girona