Observo un coipú com neda per la superfície de les aigües de l’Onyar, ningú li ha ensenyat a nedar, ho fa amb la mateixa facilitat com l’aire entra i surt dels meus pulmons, apostaria que és feliç, ho és de l’única manera que es pot ser feliç, pura animalitat, pura inconsciència, ignora que a Girona no és benvingut, penja del seu coll una ordre de cerca i captura per invasor i exòtic, una consideració que ell no hi estaria d’acord, oriünd d’Amèrica del sud no arribà nedant a les nostres latituds, arribà engabiat, i segur que el coipú que observo és descendent d’avantpassats que fugiren d’alguna granja pelletera perquè abans d’immortalitzar-se en el coll d’una figura humana decidiren apostar per la llibertat empenyorant la seva vida, neda el coipú sense remordiments, sense culpa, sense el llast del passat i la incertesa del futur, neda per viure i perpetuar l’espècie, per aquestes raons me........

© Diari de Girona