Una riuada d'immigrants caminant per Ceuta aquest divendres. / Reduan Dris/EFE

Durant una llarga etapa coordinava a Televisió Espanyola una àrea que estava entre el calaix de sastre i la lampisteria on també ens corresponia atendre a diplomàtics d’altres països. Em van advertir que algunes d’aquestes visites serien de cortesia però altres no. L’objecte d’aquest article d’avui no és parlar dels presumptes espies que he conegut, però sí que l’única recomanació «oficial» feia referència al Marroc. Afegia que Espanya ja havia perdut feia temps la batalla respecte de l’espionatge marroquí. Efectivament, vaig rebre una visita d’un diplomàtic d’aquell país. Aquell senyor ho sàvia absolutament tot de la política i la vida empresarial espanyola. Davant de tot això una conversa amb un tipus de Girona acabat d’arribar a Madrid era, teòricament, una pèrdua del seu temps.

Aquest darrer dijous al matí una allau de gent van vorejar nadant l’espigó que perllonga la reixa que separa a una platja marroquina de Ceuta, per tant, d’Espanya i de la Unió Europea. 50.000 marroquins que un dia després ja tornaven a ser a casa seva en descobrir que era fals que una........

© Diari de Girona