Ramon Boix, Narcís Reixach i Xavier Casanfires en una roda de premsa dels Manaies, en una imatge d’arxiu. / Marc Martí

Des de fa més de quinze anys, quan en Ramon Boix i un servidor ens trobàvem, sempre ens saludàvem amb un «majestat!», contestat per l’altre amb idèntica formalitat i una lleugera inclinació de cap com a cortesia protocol·lària. Si hi havia un tercer de testimoni i no estava assabentat d’aquella complicitat, evidentment no entenia res o podia pensar que hi havia alguna broma «secreta» pel mig identificada amb aquella paraula clau: «majestat». I marxava sense que li aclaríssim res. Per ser fidel i discret, fent cas a aquella dita catalana que diu que «qui tingui orelles, que hi senti», poca explicació afegiré per ajudar a esbrinar tan «màgica» salutació: a la cavalcada dels reis de Girona el 2008, en Ramon, l’Arcadi Calzada i jo mateix, tots tres, tinguérem molta feina aquella nit. Entesos?

Aquest darrer estiu, com moltes altres vegades, coincidia sovint amb en Ramon entre Calella i Llafranc, quan anava o tornava d’una de les seves sortides marítimes en barca amb la família i amics, que era una de les seves grans afeccions. I........

© Diari de Girona