La vida de les ciutats té sempre uns corrents de fons que en marquen amb petjada profunda les característiques. Són sovint corrents de llarga durada que expliquen el pòsit que hi ha anat deixant el pas del temps i dels humans, són les capes de la història, els fulls del passat que han sobreviscut. Altres vegades són corrents més de curta durada, més aleatoris, sobrevinguts, que defineixen una etapa, o algunes etapes, i ajuden a explicacions parcials.

En el cas de la ciutat de Banyoles la lectura profunda s’endinsa en les arrels prehistòriques i en els assentaments anteriors a la nostra era, marcats a tall d’exemple pel Parc Neolític de la Draga i per la ben coneguda, ben estudiada i famosa «mandíbula de Banyoles», custodiada durant dècades per la família Alsius i ara incorporada amb tots els honors al patrimoni de la ciutat. Entre aquests assentaments prehistòrics, traces de la humanitat en trànsit, i la formació medieval de la ciutat hi ha un fil conductor, visible i invisible, un teixit d’artèries d’aigua, de canals, que travessen la ciutat des de l’estany i nodreixen el cordó umbilical i fundacional del monestir de Sant Esteve.

És en la dialèctica entre el poder de l’abat i la força de la ciutat........

© Diari de Girona