No cal ser massa agosarat per considerar que estem entrant en una nova guerra freda. La primera va ser des de 1945 fins a 1990 entre el bloc soviètic, amb l’URSS, i el bloc occidental, sobretot amb els Estats Units. Aquella guerra es basava, per un costat, en la defensa ideològica d’un model comunista i, per l’altre, la defensa d’un sistema democràtic. Al seu entorn es va construir un conjunt de relacions entre països, intercanvis comercials i desenvolupament armamentista amb la idea dissuasiva, de forma que, si em fas mal, tu també te’n faràs. Tot això es va fer amb relacions que hem anat explicant aquí, en base al dòlar com a moneda d’intercanvi i sovint també en base a guerres, a vegades per defensar un espai ideològic, i altres per qüestions de domini econòmic.

Durant aquests 45 anys van passar dues coses essencials: la primera és que hi havia prou matèries primeres per a tothom, hi havia abundància de matèries primeres suficient per a la població existent. La segona és que les ideologies servien, més o menys, per resoldre els problemes que les societats anaven trobant. En aquest període de 45 anys podem dir que hi havia una economia de pau. Ara, 35 anys més tard, apareix el planeta del caos, fruit d’unes necessitats de matèries primeres i de serveis que s’han tornat escassos i d’una història de l’endeutament mundial que ha arribat al seu límit.

Si l’any 2020 va ser el del naixement de la ideologia del YOLO (You Only Live........

© Diari de Girona