L’altre dia parlàvem del cicle de vida del plàstic. Fins l’any 2022 aquest cicle de vida només es realitzava contemplant el recorregut cradle-to-consumer (des de l’extracció fins el consumidor) sense mirar el que passava després del consum. L’argument era que el plàstic és molt lleuger, afavoreix el transport i té propietats que preserven els aliments, sense les quals el malbaratament seria pitjor. Però un informe encarregat i publicat per la institució UNEP de l’ONU el 2021 «From Pollution to Solution: A Global Assessment of Marine Litter and Plastic Pollution» va voler respondre una pregunta senzilla: el problema és només de residus o és del sistema complet del plàstic? Va arribar a la conclusió que el problema és de tot el cicle de vida: els plàstics representen almenys el 85% dels residus marins. Sense canvis profunds l’arribada de plàstics als oceans es por multiplicar per 4 el 2040. El reciclatge per si sol és insuficient, amb taxes globals inferiors al 10%. El plàstic no és només un residu, és matèria primera fòssil, té emissions, complexitat química, disseny de producte, i consum i gestió final.

Aquest informe va conduir a l’any 2022 a començar a negociar el Tractat Global sobre els Plàstics, sobre si cal posar límits i objectius globals, la reducció de materials problemàtics, la reutilització i la reciclabilitat, sobre els additius i compostos perillosos, sobre qui paga el........

© Diari de Girona