Fa anys que segueixo la liquiditat mundial i tinc molt clar que l’economia es va desviar a partir dels anys 80 quan es va deixar el patró or i va fer que les monedes fossin fraccionàries, és a dir, que no depenguin de cap ancoratge real. Un sistema econòmic rígid amb el patró or no era prou flexible per resoldre segons quines crisis derivades d’efectes externs, però la substitució total per un altre sistema que crea tanta moneda com li doni la gana no sembla la millor solució. És cert que els bancs centrals, responsables únics de la creació de moneda, són en teoria independents. Però només en hipòtesi: el BCE i els altres bancs mundials han de reaccionar quan la FED americana fa un moviment, sobretot per mantenir el nivell de canvi entre les monedes en un rang que no faci mal a l’economia europea. D’aquesta forma, qui mana al món sempre és la FED americana, atès que els altres bancs han de fer més o menys el mateix moviment. Això és així per l’excessiu pes del dòlar en l’economia mundial, efecte que tothom sap, tot i que hi ha moviments per alentir, impulsant altres monedes, i una enorme resistència dels EUA per evitar que passi. El darrer moviment americà és la guerra amb l’Iran, que recorda la de l’Iraq el 2003 per obligar-lo a vendre petroli en dòlars en lloc d’euros. El dòlar, i extensivament tota l’economia americana, depèn de la seva fortalesa basada en el lligam amb........

© Diari de Girona