Aixecar un país col·lapsat
Quan una economia funciona generant inflació o bombolles en alguns sectors (immobiliari, industrial, energètic, porc, turisme low cost, món digital) els bancs centrals actuen per frenar el que en diuen una economia reescalfada. Ho fan apujant tipus d’interès i restringint el crèdit disponible, disminuint la liquiditat del sistema.
L’economia catalana fa temps que dona símptomes d’estar reescalfada. El fet que el creixement sigui de l’ordre del 3% quan les economies veïnes no poden passar de l’1%, ja és una pista. Estem cofois de créixer amb turisme low cost i en exportació de porc en canal, d’augmentar la població en 2 milions des de l’any 2000 i, en canvi, no veiem que el país no ho pot aguantar. Tenim la xarxa de trens de rodalies en absoluta fallida per manca de més vies, poca interconnexió entre elles, sense material modern i sense coneixement adequat per la complexitat de la gestió. Una cosa semblant passa amb la xarxa d’AVE, on la degradació de les vies és una constatació dels passatgers, on la radialitat, la manca de connexió transversal i la no homogeneïtat de vies amb l’ample ibèric, li resta resiliència. Ja no parlo de la xarxa de mercaderies, el corredor mediterrani, perquè en aquest moment és fum.
Però si anem a la xarxa elèctrica ens trobem el mateix. L’arribada de molts centres de dades per satisfer la IA ha comportat que no hi hagi potència disponible per ampliar la indústria. La penetració renovable sense........
