La història de Catalunya que hem creat col·lectivament és una història on es sobrevaloren els fracassos, potser per això la festa nacional és el dia d’una derrota que alguns magnifiquen. La veritat és que els catalans van apostar contra el Borbó, coronat Ferran VII, en un plet successori i van perdre l’aposta i el vencedor va imposar el preu de la victòria. Si encara no hem relativitzat aquesta realitat, el que queda és la nostàlgia del «si no haguéssim perdut la guerra» perquè, òbviament, no podem saber què hauria passat. Sí que podem superar-ho, tractar-ho com passat, mai com un passat que configura el present i menys el futur. De fet, no és res diferent del que es va produir a l’Europa del seu temps en tantes guerres en què els vencedors van imposar condicions als vençuts. El millor que han fet els països europeus és deixar la nostàlgia dels imperis perduts, intentar conviure sense rancors i construir la UE actual.

A Catalunya, hi ha molta gent que encara no ha paït aquella derrota i viu en la nostàlgia, es mou entre la quimera, la fantasia i la realitat. Així que o veu la realitat o, com el Calvin del còmic, hi xoca una i altra vegada. El darrer xoc és de fa poc i ha quedat inscrit en la història de Catalunya com «el procés». Uns líders es van llençar a la recerca........

© Diari de Girona