Als anys 1970-80 i 90 una de les grans novetats de la intel·ligència artificial van ser els sistemes experts, sistemes que intentaven emular el «raonament» d’un expert quan intentava decidir sobre un problema complexa del qual tenia informació incompleta. Un exemple va ser el dels sistemes d’ajuda al diagnòstic mèdic, basant-se en una sèrie de regles del tipus «si té febre poc alta i li costa respirar és bastant possible que tingui una malaltia pulmonar» en la que s’utilitzen expressions com «poc alta» i «bastant possible» no ben definides per «raonar» (raonament aproximat en diem) s’arribava a un diagnòstic a partir de les dades del malalt. Si la base de regles era prou completa, descrivia la majoria dels símptomes que podien portar a diagnosticar una malaltia, i la forma de raonar, inferir coses, era prou bona el sistema podia ser de gran utilitat. Un cas que em va sorprendre quan uns metges feien servir un sistema expert d’ajuda al diagnòstic en pneumònies, va ser un cas de pneumònia causada per ingestió de pols, el malalt treballava de paleta, que el metge no havia considerat perquè és un cas molt poc freqüent i el sistema el va posar sobre la taula perquè tenia regles que el consideraven. Però de la mateixa manera que hi........

© Diari de Girona