Espanya és avui dia un país democràtic d’arrel cristiana; fins i tot els que no som creients estem influenciats per la cultura cristiana. A totes dues tradicions, la igualtat dels éssers humans, tant en drets com en deures, és un tret fonamental. En la tradició cristiana, tot ésser humà és considerat una criatura de Déu, sense que tingui cap privilegi per les seves condicions, siguin de races diferents, siguin de sexes diferents, siguin rics o pobres, visquin on visquin, etc. Inclús els pecadors hi són perdonats sempre que es penedeixin dels seus pecats. En la tradició democràtica, no es fa distinció entre persones ni per sexe, ni per raça, ni per ser ric o pobre, ni per viure a ciutat o poble, etc.; tots tenen d’entrada els mateixos drets i deures. El vot és l’expressió més genuïna d’aquesta igualtat de drets i deures: tots els vots valen igual, des de l’home més ric o culte fins al més misèrrim o poc educat, amb l’excepció que qui comet un acte contrari a la llei pot ser castigat. La Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU ho diu també ben clar a l’article 2: «Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol........

© Diari de Girona