Són ben coneguts els estralls que l’anomenada civilització pot causar als delicats equilibris ecològics que la natura entreteixeix. Potser el cas més espectacular és la introducció del conill europeu a Austràlia. En 1859 un granger va introduir 24 conills silvestres europeus, per a poder distreure's caçant. El que semblava una simple ocurrència per a entreteniment va acabar convertint-se en un gran problema pel fet que a Austràlia no hi havia depredadors naturals per a aquests conills. A més, les condicions del clima i la vegetació eren ideals per a la seva reproducció i en poques dècades milions de conills es van estendre per gran part del país.

Les conseqüències van ser nefastes. Destrucció massiva de la vegetació i cultius, erosió del sòl per sobrepastura, competència i desplaçament d'espècies natives, etc. L'impacte va ser tan gran que el govern australià va intentar de tot per a controlar-los. Va utilitzar paranys, verins, caceres massives i la construcció de llargues tanques anticonills. També va alliberar virus com les mixomatosis i la malaltia hemorràgica viral del conill. Malgrat tot, s’estima que la població actual és d’uns dos-cents milions d’exemplars.

Com a anècdota, es va intentar també regular la població de conills amb la introducció de guineus, el seu........

© Diari de Girona