L’era dels megaacomiadaments
Treballadors de Nestlé a Girona protesten contra un pla d'acomiadaments / Gerard Vilà / ACN
Durant anys vam acceptar una regla senzilla: quan una empresa acomiadava milers de persones, alguna cosa anava malament. Queien les vendes, s’enfonsava el marge o el balanç començava a cruixir. Avui aquesta regla ja no n’hi ha prou. El soroll més inquietant del capitalisme actual no arriba de companyies en fallida, sinó d’empreses que guanyen diners, tranquil·litzen el mercat i, tot i així, anuncien sortides massives. No acomiaden des de la ruïna; acomiaden des de la previsió.
Amazon resumeix bé la paradoxa. En el primer trimestre del 2026 va comunicar vendes de 181.500 milions de dòlars i un benefici operatiu de 23.900 milions. No són xifres d’emergència. Tanmateix, Reuters va informar de 16.000 retallades corporatives, prop del 10% de la seva plantilla d’oficines, en una reorganització vinculada a l’eficiència, la intel·ligència artificial i la reducció de capes internes. Nike va anunciar al voltant de 1.400 sortides. UPS ha plantejat eliminar fins a 30.000 llocs de treball i tancar 24 instal·lacions. Fins i tot les empreses sanes volen arribar més lleugeres al........
