Hi ha moltes definicions possibles de la política. Aristòtil deia que era l’art d’organitzar la vida en comunitat. Maquiavel, sempre més pràctic, va preferir explicar com conquerir i conservar el poder. A Girona, més creatius, hem aconseguit elaborar-ne una síntesi pròpia: la política és l’art de governar junts mentre cadascú procura que no ho sembli gaire.

La plaça del Vi s’ha convertit en un circ de tres pistes. A la primera, Guanyem exerceix l’alcaldia amb aquella serenitat de qui considera que la història, després d’alguns segles d’equivocacions, finalment li ha donat la raó. A la segona, Junts governa, inaugura, administra i, simultàniament, intenta demostrar que passava casualment per allà. A la tercera, Esquerra manté l’equilibri amb la dignitat del funambulista que sap que moure’s massa pot ser perillós, però que quedar-se quiet tampoc no garanteix arribar viu a les pròximes eleccions.

Les tres formacions comparteixen govern, pressupostos, fotografies i responsabilitats. La responsabilitat política, però, és un material extraordinàriament elàstic: quan les coses van bé, permet fer-ne tres porcions; quan van malament, misteriosament no arriba mai per a tothom.

Aquest és el gran prodigi del tripartit gironí: ha aconseguit que tres partits governin el mateix Ajuntament des de tres oposicions diferents.

Guanyem governa contra el món que existia abans de Guanyem. Junts governa contra la possibilitat que algú oblidi que també governa. I Esquerra governa contra la temptació general de preguntar-li què pensa fer quan sigui gran. Mentrestant, la ciutat observa l’espectacle amb aquella barreja tan gironina d’escepticisme, paciència i preocupació pel preu de l’aparcament.

Naturalment, qualsevol govern de coalició necessita un relat. És una qüestió de........

© Diari de Girona