Per què cada vegada ens costa més posar-nos d’acord sobre qüestions morals sense acabar parlant llenguatges diferents? Avortament, família, educació, identitat sexual... Allò que per a uns és un dret indiscutible, per a altres és una injustícia; allò que uns consideren progrés, altres ho veuen com una regressió. I el més significatiu és que sovint ni tan sols compartim els criteris que ens permetrien resoldre la discrepància.

Alasdair MacIntyre, un dels grans filòsofs morals contemporanis, ens ofereix una explicació especialment aclaridora. Darrere la nostra polarització política hi ha una polarització més profunda: convivim amb concepcions rivals sobre l’ésser humà, la llibertat i el bé. A Three Rival Versions of Moral Enquiry, MacIntyre identifica tres grans tradicions morals que encara avui competeixen entre elles.

La primera és l’herència de la Il·lustració, sobre la qual s’han construït les democràcies liberals occidentals. El seu protagonista és l’individu autònom i els seus grans principis són la llibertat i els drets individuals. L’Estat intenta mantenir-se neutral davant les diferents concepcions de la vida i garantir que cadascú pugui perseguir els seus propis fins.

Però aquí apareix una primera paradoxa: segons........

© Diari de Girona