En un dels documents jurídics més antics i notables en català, Costums de Tortosa, de 1272, podem llegir: «Habitador és dit tot hom qui ab cor e a volentat ab son alberch se’n ven estar en Tortosa», és a dir, que el que establia que algú fos reconegut com a tortosí no era tan sols que hi visqués, sinó que hi fos «amb cor i amb voluntat». Sovint quan els pobles, com les persones, s’identifiquen, ho fan no tant des de la descripció com des de la voluntat. Perquè ens defineix tant o més el que anhelem ser com el que som. Les persones, com els pobles, mentre existim, no som realitats estàtiques, sinó que evolucionem i el sentit amb què ens transformem té molt a veure amb el que aspirem a ser. Els catalans ens presentem davant del món com una........

© Diari de Girona