En el seu assaig Nosaltres, refugiats, Hannah Arendt, aprofundia el 1943 sobre l’angoixa existencial de les persones que migren i es queden «sense pàtria», una cosa que significa renunciar a la identitat pròpia per convertir-se en una persona sense passat ni futur. Exposa la seva experiència personal d’indocumentada a Nova York i argumenta que els drets humans bàsics esdevenen inútils quan les persones no pertanyen a una comunitat política, encunyant per primera vegada el concepte del «dret a tenir drets».

Han passat més de 80 anys i les seves reflexions són més vives que mai, probablement perquè les circumstàncies que al segle passat van precipitar la Segona Guerra Mundial han ressuscitat al segle XXI amb virulència. L’ascens dels discursos xenòfobs i identitaris fa que a la nostra vida quotidiana es qüestionin cada cop més els drets bàsics de les persones. El........

© Diari de Girona