Del manual del «medrar» a l’elogi del quietisme
És sabut que ja estem en campanya electoral de cara a les eleccions municipals del 2027, a un any per tant, tot i que de fet fa temps que quasi tots els partits estan escalfant motors. És sabut també que cada vegada hi ha més desafecció política per com funcionen tots els vessants de la representació política, la gestió, el compliment dels programes electorals, la poca credibilitat política i d’ètica política que es traspua. Això, en teoria, en l’àmbit local és més difús, i en funció del nombre d’habitants d’una localitat, pot quedar més esmorteït, o no, doncs la major proximitat permet avaluar, observar o comprovar de forma més directa la correlació entre teoria i pràctica, el que es diu i el que es fa, el màrqueting polític o electoral que hi ha a quasi cada iniciativa, despesa, inversió o acord de govern.
Són tants anys de desafecció, descrèdit, abstencionisme, etc., producte de les corrupteles quotidianes (sense arribar a corrupció il·legal), la distància entre governants i ciutadania, l’enorme burocràcia que molt sovint es posa com a barrera i que ens trobem legislatura rere legislatura, que la inèrcia que ve de lluny cada any que passa és més pesada hipotecant, menystenint, retardant o ignorant moltes urgències, iniciatives i necessitats socials que queden ajornades. Fruit de tot això, és «lògic» que la política, professionalment entesa com a modus vivendi, no com........
