Aquest era el títol d’una obra força emblemàtica del filòsof Nord-americà Allan Bloom, publicada el 1987 i prologada en la seva edició en espanyol pel prestigiós sociòleg català Salvador Giner. Provoca un impacte turbulent rellegir-la quasi 40 anys després, ja que el que s’analitzava i advertia llavors sobre com estava evolucionant de forma preocupant l’ensenyament en general, la formació al llarg de la vida i l’abandonament de les humanitats, pren avui una dimensió cent vegades pitjor o una simple i encertada distopia del que ja està passant.

Cal contextualitzar aquest advertiment sobre la crisi intel·lectual, de valors i de formació humanista, amb l’actual i creixent omnipresència i omnipotència de la tecnologia en tots els àmbits de la vida quotidiana, però especialment en l’ensenyament públic, allà on van a parar les primeres contradiccions del sistema, avui molt augmentades, i més que ho seran si tot el sistema educatiu formal i no formal, tota la comunitat educativa, la societat civil i tots els polítics que tinguin un mínim d’assessorament prospectiu no posen fre d’una vegada, amb moratòries, cancel·lació de contractes, etc., a la pressió dels lobbies tecnològics i a seguir utilitzant com a trampolí per penetrar a la societat els infants, adolescents i joves, els mestres i professors i, per derivació, les famílies.

Les contradiccions poden ser tan brutals, si no es produeix aquest «reset», que........

© Diari de Girona