Arriba quan fa pocs minuts que m’he assegut a la taula. Somriu i s’apropa a mi amb els braços estesos, i ens abracem. «Nena! Que xulo, el lloc, no?», diu, mentre s’asseu. «I quina bona pinta que fa tot!», afegeix. Ja ens havíem mirat la carta online i havíem escollit: així no perdem temps triant. Fa molt de temps que no quedem, i no tenim massa estona per posar-nos al dia. I encara que passi temps i temps, amb la Sandra és com si ens haguéssim vist ahir. És curiós, perquè en realitat tenim poques coses en comú, i el nostre vincle ve perquè el seu ex i el meu ex eren amics. Però amb ella ens vam entendre des del primer dia, i sempre ha fluït tot.

Parlem de la feina, ens resumim on som ara a les nostres vides, comentem que bons que són els plats que compartim,........

© Diari de Girona