He pensat molt aquests dies en en Mirko, la Mahira, en Dejan i la Masa. En el dia que van arribar a l’aeroport de Girona –aleshores, tan abandonat i infrautilitzat com ho està ara l’estació de trens de Sarajevo–, l’agost de 1993. La primera família refugiada de Bòsnia a les comarques de Girona va arribar gràcies a Fotògrafs per la Pau. Van baixar de l’avió envoltats per periodistes que ho volíem saber tot d’ells, que no parlaven ni una paraula de català o de castellà. Només aspiraven a no sentir les explosions, els trets, la fam, la por. Confiaven poder tornar aviat a Sarajevo, però Girona es va acabar convertint en la seva llar. «Han caigut més de quatre milions de bombes de mà en els últims sis mesos, dotze per cada habitant de Sarajevo. Pràcticament, la ciutat ja no existeix», ens........

© Diari de Girona