Veient les imatges de la tripulació que trepitjarà a la lluna mig segle després que ho fes l’últim humà, observo que la NASA està al que cal estar, que són les polítiques d’identitat. Dels quatre tripulants, un és una dona i l’altre és un negre, així que interpreto que es tracta d’enviar a l’espai les minories històricament oprimides, tal com mana el signe dels temps. Els altres dos tripulants són homes i blancs, però algun hàndicap deuen tenir, o no hi serien. Per força un d’ells és gai, tot i que no resulta fàcil saber a simple vista quin dels dos, necessitaríem més dades, suposo que entre ells ja ho tenen parlat. Segur que l’altre pateix una discapacitat, potser és coix, si bé en les fotos no s’aprecia bé, ens caldria un vídeo. Dono per fet que no és cec, o l’expedició podria acabar a Mart, que cau més lluny, tot i que seria una fita espacial, a vegades les grans gestes sorgeixen d’equivocacions, mirin vostès en Colón. Descartem, això sí, que aquest quart passatger -sigui qui sigui- sofreixi alguna deficiència cognitiva, ja que per a demostrar que als EUA tal cosa no impedeix ocupar cap lloc de responsabilitat ja tenen el seu president, no cal embarcar un ximple en un coet.

Queden moltes minories per viatjar a la lluna, i totes tenen sobrats motius de queixa i reivindicació, però tingui’s en compte que els col·lectius oprimits cada vegada són més, i un viatge a la lluna no és una excursió de final de curs amb autobús, en el mòdul hi cap la gent que hi cap, ja quatre aniran atapeïts. Els vegans, els trans, els hispans, els afectats per la síndrome de Down, els obesos, els ciclistes i els avis que tenen als nets a càrrec seu, hauran d’esperar a pròximes missions espacials, una mica de paciència, ara que hem començat n’hi haurà per a tots. Excepte per als animals, que ja van tenir la seva oportunitat en les albors de la conquesta de l’espai, quan la gossa Laika va orbitar unes quantes vegades al voltant de la terra. Sense arribar a trepitjar la lluna, és cert, però no va ser per discriminació sinó perquè en l’expedició no hi anava cap humà per a recollir-li les deposicions en el passeig lunar i el nostre satèl·lit hauria quedat fet un fàstic. I no hauria estat gaire èpic dir que allò era una petita cagadeta per a un gos però un gran salt per a la humanitat.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona